Assumint riscos.

L'adolescència és el moment de les nostres vides en que realment comencem a aprendre sobre el món que ens envolta ja trobar el nostre lloc en ell. Aquest aprenentatge implica l'intentar noves experiències, algunes de les quals poden resultar arriscades o fins i tot perilloses. Els joves a aquesta edat anhelen l'excitació en una forma que la majoria dels adults troben difícil de comprendre, sobretot les activitats excitants que poden resultar perilloses. Afortunadament, la majoria dels joves busquen aquestes sensacions en la música, l'esport o altres activitats que necessiten de gran quantitat d'energia però que comporten un escàs risc físic. Les primeres experiències amb la beguda,drogues o fumar generalment té lloc en companyia d'altres. Aquells que ho fan sols tenen un major risc. Les advertències dels adults al respecte solen ser ignorades, encara que si aquestes procedeixen d'algun adolescent major que ells si solen ser ateses.

Els canvis de l'adolescència.

Durant l'adolescència, les persones creixem i madurem ràpidament. Aquests canvis solen començar a l'edat dels 11 anys en les dones i sobre els 13 en els homes. Els canvis hormonals responsables realment comencen anys abans i poden donar lloc a períodes d'inquietud i mal humor. Les nenes experimentem aquests canvis abans que els nens. Degut a això, en els primers tres o quatre anys, nosaltres semblen madurar molt més ràpid, però després els homes les assoleixen per, a l'edat de 17 anys, convertir-ambos en homes i dones joves. Els joves poden ser ja físicament tan grans com els seus pares i seran capaços de tenir fills propis. Tot això es complica amb el fet que la capacitat de procrear o concebre fills pot desenvolupar en els adolescents. No és sorprenent que, degut a la velocitat d'aquests canvis, alguns adolescents arribin a estar tan preocupats per la seva aparença que precisin ser tranquil litzador, especialment si ells no creixen o maduren tan ràpidament com ho fan els seus amics. Pot ser útil recordar que cada adolescent es desenvolupa a una velocitat diferent. La primera regla per a les noies o el canvi de veu en els nois són esdeveniments importants que poden tenir lloc en edats diferents entre els adolescents. Tot aquest creixement i desenvolupament utilitza gran quantitat d'energia, la qual cosa podria tenir a veure amb el fet que els adolescents semblen necessitar dormir més. El que s'aixequin tard pot irritar als seus pares, però generalment no és fruit dela mandra o holgazanería. A la vegada que es fan més alts, comencen a afeitarse o tenen regles, les persones d'aquesta edat comencen a pensar i ha sentir de forma diferent. És l'època en què comencen a establir relacions íntimes fora de l'entorn familiar amb amics de la seva mateixa edat. Les relacions amb la família també canvien, els pares es fan menys imprescindibles quan els adolescents desenvolupen la seva vida fora de la família. Els primers desacords solen sorgir quan els adolescents comencen a desenvolupar els seus propis punts de vista que amb freqüència no són compartits pels seus pares. Com a forma d'assolir un sentit d'identitat diferent del dels seus familiars, els adolescents solen passar molt de temps en companyia de persones alienes a la família o parlant per telèfon amb les seves amistats. Aquesta és una altra de les coses que pot irritar als seus pares, però és una forma important d'aconseguir un sentit d'identitat propi, independent del de la seva família. Aquestes amistats formen part de l'aprenentatge sobre com fer progressos amb els altres. En aquesta època, el vestit i l'aparença física es converteixen en molt importants, bé com a forma d'expressar solidaritat amb els amics bé com a forma de declarar la seva creixent independència de la família. Els pares solen sentirse rebutjats, i en cert sentit ho són. Però aquest rebuig aparent és necessari perquè el jove arribi a ser un adult amb una identitat pròpia. Encara que els enfrontaments i discussions siguin freqüents, els adolescents solen tenir un alt concepte dels seus pares. Els rebuigs i conflictes no solen tenir a veure amb la personalitat dels pares, sinó més aviat amb el fet que és dels seus pares de qui han d'independitzar-si volen tenir la seva pròpia vida. A la vegada que s'esforcen per ser més independents, els adolescents volen intentar noves coses, però quan es troben en dificultats poden reconèixer que tenen poca experiència per retrocedir. Això pot produir ràpids canvis de la seva confiança en si mateixos i de la seva conducta de manera que semblin molt madurs un moment i molt infantils en el següent. El sentir trastornats o el perdre la confiança en si mateixos pot fer sentir als nens i això amb freqüència s'expressa per mitjà de conductes de mal humor i enfurrunyament més que com disconfort. Els pares han de ser flexibles amb aquestes conductes tot i que se sentin bastant estressats al respecte.

¿perquè considerem la adolèscencia con una època dificil?

Tant els adolescents com les seves famílies poden percebre els anys que comprèn l'adolescència com una època tempestuosa i emocionalment agressiva plena de freqüents enfrontaments entre uns i altres.Tanmateix, la majoria dels adolescents creuen que es porten bé amb els seus pares. Llavors, ¿per què considerem l'adolescència com una època difícil? El cert és que en l'adolescència es produeix un ràpid desenvolupament físic així comprofunds canvis emocionals que, encara que poden ser excitants, però també poden resultar confusos i incòmodes tant per l'adolescent com per als seus pares.